Cuidant el Batec Creatiu ✨
Quan les rutines es converteixen en ritmes.
Hola, benvinguda a La Pausa!
Sigui on sigui del món, els meus dies comencen amb la llibreta, el diari, obert, i amb sort, al costat d’una finestra assolellada amb vistes.
És curiós perquè tot sembla tan clar, tan assequible, escrit en tinta blava amb la meva ploma estilogràfica.
Objectius vitals, projectes creatius i nous inicis. Intencions que esdevenen molt més complexes en el moment en que començo a viure-les.
Darrerament he estat pensant en com les rutines, aquells rituals meticulosament construïts per oferir estabilitat i connectar-nos amb la creativitat, sovint es veuen sacsejades quan la vida canvia.
Fa poc vaig impartir un taller a Barcelona, Floreix i Crea, on vam parlar sobre per què ens bloquegem creativament i per què ens costa tant mantenir hàbits que realment ens aporten joia. No em va sorprendre descobrir que la majoria de nosaltres tenim dificultats per ser constants amb tot allò que no ens és exigit, com la feina o cuidar d’altres.
Et passa que les pràctiques que et nodreixen, t’arrelen i et tornen al moment present, són sovint les primeres que desapareixen quan la vida s’omple o les coses no surten com esperaves?
I, tanmateix, són precisament aquestes pràctiques les que ens ancoren al nostre ritme més profund.
Un ritme que va més enllà del que pots planificar en un calendari; un ritme que et permet habitar el món amb més fluïdesa. Com l’energia que puja i baixa amb la llum del dia o el canvi de les estacions.
He començat a pensar menys en rutines i més en ritmes. Els ritmes et demanen que t’escoltis.
Canvien.
Deixen espai.
Et conviden a tornar, una vegada i una altra, sense càstig.
Creant espai per a fluïr
Com a persona creativa, sempre havia pensat que necessitava establir un horari rígid per ser productiva i responsable. Però amb el temps he après que això no em funciona. De fet, més aviat m’estressa i, al final, em fa estar menys enfocada i menys present.
He après que, per mi, es tracta de posar atenció als ritmes que sostenen la meva escriptura i el meu treball creatiu. No em calen blocs de temps rígids ni rutines perfectament dissenyades, sinó senyals més subtils que em diuen quan començar, quan fer una pausa i quan sortir a prendre la fresca i deixar que les paraules arribin després.
Amb el temps, he entès que la creativitat no prospera en el caos, però tampoc ho fa dins d’una estructura massa rígida. Necessita ritme, espai i límits que continguin, però que no empresonin.
Així que, en comptes d’imposar-me una rutina estricta, construeixo els meus dies a partir de pràctiques que m’ancoren: petits rituals que m’ajuden a tornar a mi mateixa.
🌅Matins a poc a poc
Si hi ha una cosa que no em salto mai, és el meu ritual matinal lent. M’agrada començar el dia a poc a poc, en silenci, lluny del telèfon, asseguda amb el meu diari i la ploma. Escoltant com el món i com jo ens despertem.
Parant atenció.
Aquest ritual canvia segons les estacions i les meves necessitats, però sempre comença amb les Morning Pages.
Les Morning Pages són una pràctica d’escriptura automàtica creada per Julia Cameron on deixes que la ment s’aboqui a la pàgina.
No intento escriure res profund; simplement deixo que el que hi hagi es mogui a través meu. A vegades és un merder sense sentit, a vegades tot és molt clar. Però sempre obre espai per al que ha de venir i em permet veure des d’on parteixo.
Quan acabo, faig uns minuts de ioga, entre 10 i 15 minuts , per moure el cos amb suavitat, no cal més.
Prova aquesta classe:
🍉Primer, nodrir-se
Un dels ritmes que he hagut de construir i protegir intencionadament és el de menjar amb regularitat. Com a persona amb malaltia de Crohn i que es capbussa fàcilment en la feina creativa, sé que no puc crear sense nodrir-me.
El meu cos necessita aliments saludables i constant per mantenir-se arrelat, i el meu cap funciona millor quan no va només amb adrenalina (i de vegades cafeïna).
Així que si hi ha una cosa que programo cada dia, són els àpats.
Esmorzo a les 8, just després d’escriure. Dino entre les 14:00 i les 15:00, bereno a les 18:30 i sopo cap a les 20:30. Són gairebé immovibles al meu calendari i això també assegura que faig pauses i no acabo cremant el cartutx.
Quan m’oblido de menjar, tot es torna borrós. Però quan em prenc el temps de cuinar i menjar amb presència, això també forma part del ritme creatiu. I llavors, tot flueix una mica.
🧠Estructurar espai per crear
Havent acabat el meu ritual del matí i havent-me alimentat, em poso a crear. Tinc la sort de treballar en molts projectes diferents i això fa que sigui difícil avorrir-me, però també pot fer que em senti saturada o que no sàpiga per on començar.
He descobert que una mica d’estructura suau m’ajuda a mantenir-me ancorada sense sentir-me atrapada.
Bloqueig de temps: assigno franges de 60 a 90 minuts per a tasques concretes com escriure novel·la o articles, editar vídeos o enregistrar àudio. No intento fer més d’una cosa a la vegada. Deixo espai entre blocs per respirar, i intento alinear cada activitat amb el moment del dia en què la meva energia és més adequada.
Eisenhower matrix: una manera senzilla però eficaç de classificar les tasques entre les importants i les urgents. M’ajuda a veure-hi clar. Em recorda que no tot el que crida fort mereix la meva atenció, i que coses com el descans, l’art i la comunitat sovint pertanyen al meu calendari tan com tasques més “productives”.
Pots ser servir el mètode tradicional o adaptar-ho a tu, tal i com faig jo:
Eisenhower Matrix Tradicional vs la meva versió Pomodoros: quan treballo per períodes llargs, faig servir la tècnica Pomodoro — 25 minuts de feina, 5 minuts de pausa. Però també la modifico. De vegades faig 45 minuts de feina i 15 de descans. El que millor s’adapti a l’energia del dia i a la tasca. El mètode de Pomodoro t’ajuda a concentrar-te i a l’hora evita que caiguis en el perfeccionisme o t’esgotis.
Uneix-te a la meva propera sessió de productivitat fent click aquí.
🧘🏾♀️Incorporar el descans
Una de les coses més radicals que he fet per la meva creativitat i salut ha estat aprendre a fer descansos de veritat. No fer scroll. No fer veure que descanso mentre faig una altra cosa. Descans real.
Ara entenc el descans com una part del meu ritme de treball, no com una recompensa. Això vol dir fer pauses llargues després de dinar, tenir dies lliures sencers, i escoltar quan el meu cos diu prou, encara que la pàgina estigui en blanc o la llista de tasques plena.
Descansar pot ser fer una migdiada, passejar per la natura, llegir, escoltar música o mirar ocells. L’important és permetre’t relaxar-te i reiniciar-te.
Tornar al ritme
Les nostres vides creatives, com la natura, es mouen en cicles.
Hi ha dies per fer molta feina i dies per fer-ne poca. Hi ha estacions que porten claredat, d’altres que porten estabilitat, i d’altres, confusió o transformació. I com més intentem imposar una rutina perfecta sobre aquest ritme viu i orgànic, més ens allunyem de nosaltres mateixes.
Així que ara, en lloc de buscar productivitat a qualsevol preu, em pregunto:
Com puc mantenir-me propera al meu ritme, avui?
De vegades això vol dir crear, estirar una mica més del fil. D’altres vol dir descansar. I sovint, només vol dir sortir a respirar, escoltar-te, i tornar-te a centrar abans de fer res més.
Facis el que facis, confia que el teu ritme, que com l’anar i venir de la marea, et portarà de nou a la riba.
Siguis on siguis en el teu camí i la teva història, que puguis tornar al teu ritme una vegada i una altra.
Això és tot per ara, amigues. 🍅
Fins que ens tornem a trobar pausa sovint, respira profundament, i sigues amable, sobretot amb tu mateixa.
Arreveure,
Laia
T’ha agradat aquest post? ⤵️
📲 Fes una captura del teu fragment preferit i etiqueta’m @laia.bove
💌 Respon aquest correu — m’encantaria saber de tu!
☕ Convida’m a un Ko-Fi.
O fins i tot…
Gràcies per llegir! Què t'ajuda a reconnectar amb el teu ritme? 🥰