Necessito més clips📎

Reestablint el meu Sadhana després d'estar malalta i trobant una nova eina de productivitat.

Hola, i benvinguda a La Pausa,

READ IN ENGLISH

Espero que estiguis tenint una bona setmana i que l’hivern t’estigui tractant prou bé.

En la sessió de creativitat d’aquest dimecres vaig comentar com vaig estar de malalta la setmana passada… més malalta del que havia estat en bastants anys, cosa que em va forçar a ficar-me al llit i dormir, dormir i dormir.

Sense energia per pensar ni fer gaire, i tot i que tenia una llista de coses per fer a l’agenda, ho vaig cancel·lar tot i em vaig donar permís per descansar, que és el que em calia.

Hi va haver dies prou incòmodes, la veritat, però em vaig recordar a mi mateixa que l’única manera de sortir del tràngol és passar-hi, i ves per on, després del que em va semblar una eternitat, el sol va tornar a brillar i jo vaig revifar.

Com a persona autònoma que ha d’escollir cada dia fer coses sense un horari fixat, sense terminis o un cap que em miri per damunt l’espatlla, no ha estat el més fàcil tornar a trobar el ritme. He estat tan fluixa que fins i tot em vaig saltar les pàgines matinals diversos dies seguits, cosa que m’ha fet sentir que perdia la connexió amb els meus pilars diaris.

Així que, tal com ja he fet força vegades i hauré de tornar a fer unes quantes vegades més en aquesta vida, he tornat a començar.

---

Recordant perquè

El primer que faig quan vull restablir el meu ritual diari, el meu Sadhana, és preguntar-me el següent:

Què m’aporten les pràctiques que hi ha dins del meu Sadhana per tal que valgui la pena l’esforç i la dedicació?

De vegades la resposta és més senzilla que d’altres, jo em limito a escoltar amb curiositat i llavors decideixo què pertany dins del meu Sadhana i què no em cal. Algunes parts les adjusto, i d’altres les deixo anar.

Saber per què faig el que faig m’ajuda molt a tornar a la pràctica quan em ve de gust saltar-me-la.

Escrivint a una cafeteria

---

Retornant als meus pilars

La meva rutina matinal està dividida en quatre petites seccions que responen a la meva necessitat de trobar claredat, aprendre, moure el meu cos físic i fer alguna cosa creativa:

• Escriure les pàgines matinals

• 10 minuts de llegir un llibre

• Fer 15 minuts de ioga o passejar.

• Escriure novel·la durant 25 minuts.

Amb l’exercici de recordar el meu “perquè”, vaig confirmar que aquests quatre pilars continuen sent essencials per al meu benestar i així i tot, m’estava costant molt posar-m’hi de ple.

A les pàgines matinals hi vaig poder retornar sense gaires problemes perquè és una part tan essencial de la meva rutina que no em puc imaginar no asseure’m a escriure aquestes tres pàgines al meu diari cada dia.

Tornar a la lectura tampoc m’ha costat massa: m’agrada trobar refugi en les històries que llegeixo i endinsar-me en el món dels personatges encara que sigui només una estona.

Pel que fa al moviment, des de principi d’any que m’estava costant molt voler fer ioga cada dia, i on soc ara, sortir a caminar no és una opció gaire viable, però suposo que tants dies convalescent m’ha motivat a voler-me moure un altre cop. Tornar a la màrfega cada matí és un regal.

---

Em calen més clips

Des que vaig publicar la meva primera novel·la l’octubre passat, que he estat explorant la idea d’escriure’n una segona, i tot i que tinc més o menys un esquema, uns quants dels personatges, i la idea general de què va, m’està costant tornar a entrar al mode escriptora a temps complet.

Em pregunto si els passa a tots els autors novells, la por a tornar a la pàgina en blanc…

Després d’estar malalta, tot i que cada dia em llevava dient que volia escriure, acabava prioritzant qualsevol cosa menys la novel·la.

I tant que em calia fer la bugada i anar al mercat, però després de tres dies escrivint zero i sense una excusa real per no fer-ho, em vaig començar a sentir molt culpable, així que havia arribat l’hora de fer un canvi.

Vaig anar a escriure a una cafeteria, i també a la biblioteca del barri, i em va ajudar a sortir del sot i tornar a connectar amb la història. Res com saber que “malgastaré” recursos per forçar-me a produir. 👀

Havia superat la crisi, i així i tot, quan mirava el meu progrés seguia sentint que no estava escrivint prou ni prou ràpid. Continuava sentint que anava tard.

Però ahir vaig trobar una possible solució.

Estava escoltant una de les meves Youtubers preferides, la Victoria de “the Writing Woods”, on deia que fer seguiment de la nostra escriptura com si fos un joc pot semblar bona idea, però a la llarga ens posa molta pressió i acabem sentint-nos fracassades.

Em vaig adonar ben de pressa que tenia raó.

Tinc un parell de sistemes per fer seguiment de si escric cada dia i quant escric, i tot i que de vegades em motiva, tal com diu la Victoria, quan trenco la ratxa, ja sigui de deu dies o sigui de cinquanta, em sento com una absoluta merda, i em qüestiono a mi mateixa com a escriptora, tornant a caure en l’abisme.

Perfecte.

El que suggereix la Victoria és fer els objectius encara més petits i assequibles, cosa que jo també suggereixo sovint, sigui parlant d’escriptura o de fer ioga: abaixa el llistó… Però em vaig adonar que no ho estava fent.

Escriure 25 minuts al dia m’havia funcionat, però ara mateix m’estava pressionant prou com per a no poder escriure.

En comptes de fer seguiment de si escrius cada dia, o quantes paraules per sessió, la Victoria proposa que cada vegada que dediquis una estona al teu manuscrit, ja sigui escrivint una frase, prenent apunts sobre els personatges o fent recerca sobre l’època en què es basa la teva història, posis un clip en un got.

Photo by Hendri Sabri on Unsplash

Un clip, dius?

Sí, sí, un puto clip.

De fet, tant li fa si son clips, pedretes o gomets. La idea és tenir una representació visual del teu progrés, així el teu cervell se sent victoriós.

M’hi vaig posar de seguida, i ja tinc tres clips al pot, cosa que em fa feliç, m’ajuda a veure que sí que estic avançant i també que he de comprar més clips, perquè penso seguir amb aquest mètode tota la setmana i probablement la resta del mes.

Em pregunto, et poses objectius i segueixes el teu progrés quan fas coses creatives, i com ho fas? Comparteix els teus millors trucs als comentaris!

Això és tot el que tinc per avui. Espero que et serveixi.

Fins que ens tornem a trobar fes pauses sovint, respira profundament i sigues amable, sobretot amb tu mateixa.

Una abraçada,

Laia. 💛

---

Si t’ha agradat aquest article i em vols donar suport, em pots comprar un Ko-Fi ☕o: